Fins a arribar a l’altar, en cas d’un casament religiós, o als jutjats, en cas que sigui civil, els futurs nuvis han de fer un llarg camí pel que fa a l’organització del gran esdeveniment. Un calendari en el qual hauran d’anotar fins a l’últim detall.
Es calcula que a Espanya els casaments mouen anualment més de 3.000 milions d’euros, (uns 550.000 milions de les antigues pessetes). Tot i que n’hi ha amb pressupostos astronòmics i d’altres amb costos molt modestos, es pot estimar que, de mitjana, aquesta celebració social entorn de la unió d’una parella, inclòs el viatge de noces, suposa una despesa global d’uns 15.500 euros (cap a 2,6 milions de pessetes). El gruix de la despesa es destina al banquet, el cost mitjà del qual no baixa dels 6.000 euros ( 1 milió de pessetes).
El primer pas és fixar el pressupost, la data i el tipus de cerimònia desitjada, és a dir, reservar l’església o el jutgat així com concertar una cita amb el capellà i escollir el restaurant, sense oblidar contractar tan aviat com sigui possible el fotògraf, el servei de vídeo i la floristeria.
Hi ha altres procediments de protocol que cal seguir amb prou antel•lació com ara ordenar invitacions, targes d’agraïment i altres impresos un cop s’hagi calculat el nombre de convidats i s’hagi fet una llista amb les seves adreces.
Tenint en compte que durant aquell dia els contraents seran els protagonistes i el punt de mira de tothom, l’elecció del vestuari i dels accessoris és trascendental, com ara el ram de núvia i, sobretot, els anells matrimonials.
A mesura que s’acosta el gran dia, els nuvis hauran de decidir el menú i tastar-lo, i en el cas de la dona, seleccionar el saló de bellesa i efectuar les primeres proves de maquillatge i pentinat. Una altra tasca a realitzar, de la qual sovint se n’ocupen els amics, és organitzar els comiats de solter i soltera.
A banda dels preparatius, també és molt aconsellable seguir una sèrie de recomanacions administratives com ara informar-se dels documents que s’hauran de presentar per celebrar l’enllaç, tant si és civil com religiós, així com també com pot afectar aquest canvi d’estat civil a l’economia de cadascún dels contraients, segons el Règim Civil Català. En un enllaç civil s’ha de sol•licitar l’expedient al jutjat on se celebrarà la unió, document que es retornarà completat junt amb la partida de naixement, el certificat d’empadronament i el DNI dels nuvis. Si s’opta per l’opció eclesiàstica, s’haurà de lliurar al capellà les partides baptismals, els llibres de família i el DNI. En general, el sacerdot que casa els nuvis s’ocupa de remetre al jutjat l’acta contractual.
Paral•lelament a l’organització del dia del casament en sí, els nuvis hauran de no oblidar altres detalls com ara planejar el viage de noces, fer les reserves amb prou anticipació i assegurar-se que tenen els passaports en regla, així com també informar-se de si s’han de donar alguna vacuna per visitar el país escollit.
Els símbols del casament
L’arrós. Una bona collita d’arròs és símptoma d’un any molt fèrtil, per la qual cosa a la sortida de la cerimònia, els convidats al casament, llençen arròs als recents casats amb l’esperança que la parella tingui molts fills.
El vel. Simbolitza la virginitat, la modèstia i la innocència de la núvia.
L’anell. Es posa al dit anular per la creença que aquest dit porta una vena que va directament al cor.
